La primera ràdio al carrer

Les primeres transmissions públiques de ràdio es van realitzar a la torre Eiffel per científics de ràdio.

Lee de Forest, juntament amb els seus companys, és vist com el pare de la radiodifusió. Aprofitant que va anar a passar la lluna de mel a París el 1908, es va prendre un descans i va pujar al monument més famós de França.
Des d’allà va transmetre una selecció de música als suburbis parisencs i també va emetre el primer butlletí de notícies de ràdio, convertint-se en un veritable pioner.
Set anys més tard, el 1915, De Forest va fer una sessió de comunicacions de ràdio entre la ciutat nord-americana d’Arlington, Virgínia, i París, ubicant un receptor a la punta de la torre Eiffel per rebre el senyal.

Lee De Forest fent ràdio

La torre va ser construïda com a porta d’entrada per a l’Exposició Universal, una fira mundial que va marcar la celebració del centenari de la Revolució Francesa. La seva inauguració es va donar el 31 de març del 1889 i es va obrir al públic el 6 de maig d’aquell mateix any.
A Eiffel només se li va donar permís perquè la seva torre estigués dreta durant vint anys i havia de ser desmantellada el 1909, quan la seva propietat tornaria a la ciutat de París. Durant aquell temps, i gràcies a aquesta concessió, es quedaria amb tots els ingressos econòmics rebuts pels visitants.
La seva construcció va trobar gran resistència per part dels habitants de París perquè els semblava horriblement lletja i monstruosa. També els va sorprendre la seva forma atrevida, qüestionant Gustave Eiffel com a enginyer. Es van planejat enderrocar-la, però com que la torre va demostrar ser valuosa per a la radiotelegrafia, es va permetre que romangués després de l’expiració del termini.
Eiffel, que era enginyer civil, es va fer famós per la construcció de diversos ponts per a la xarxa ferroviària francesa i per la seva contribució a la construcció de l’Estàtua de la Llibertat a Nova York. Després de retirar-se de l’enginyeria, es va centrar en la investigació de la meteorologia i l’aerodinàmica, realitzant importants contribucions en ambdós camps. Per això va fer servir el seu apartament a la part superior de la torre per dur a terme observacions meteorològiques i fer experiments sobre l’acció de la resistència de l’aire sobre els cossos que cauen.

Gràcies als seus experiments, però sobretot al valor estratègic en ser utilitzada pels militars per interceptar transmissions militars crucials durant la Primera Guerra Mundial, finalment la torre es va salvar de ser desmantellada i continua sent un dels monuments més famosos i visitats del món.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *