La primera estació de ràdio per internet va ser dissenyada per Carl Malamud el 1993, ara fa treinta anys. Com a testimoni de l’evolució del món digital, l’estació va ser dissenyada per aprofitar la tendència creixent cap a la tecnologia en línia. L’emissora de Malmud es va anomenar Internet Talk Radio. En lloc de fer una emissora amb els èxits del moment, presentava entrevistes amb figures públiques a indústries com la tecnologia i la ciència.
Inspirant-se a Malamud, altres emissores van començar a experimentar amb el potencial de la transmissió de ràdio per internet.
Segons el Llibre Guinness dels rècords mundials, la primera emissora de temps complet per internet va ser Ràdio HK, que va començar a transmetre música de grups independents el febrer de 1995. L’emissora feia servir un reflector de conferències connectat a un reproductor de discos compactes. Allà deixava un CD complet que es repetia constantment al llarg del dia.
A partir de llavors, la ràdio per internet va obrir les portes a moltes persones que volien crear les seves pròpies emissores i que no ho haurien pogut fer pels elevats costos i les traves legals existents. I, les emissores tradicionals, tant a AM com a FM, retransmeten el seu senyal per la xarxa, aconseguint així un abast global.
Però el més curiós del cas és que el que va ser un gran aliat de la ràdio va acabar convertint-se en el seu principal enemic, davant l’evolució cap a les plataformes de streaming que permeten als usuaris escollir les seves cançons preferides quan ho desitgin.
A més, es van obrir les portes a possibilitats com els pòdcasts, que ofereixen un espai per a programes parlats de diferents continguts especialitzats i enfocats a nínxols més petits, competint per l’audiència amb la ràdio tradicional.
Tots aquests avenços no han de ser mirats amb por. Cal entendre que la ràdio ha d’aprofitar totes les opcions existents per captivar més i més públic.